El coliseu de la modernitat

(Publicat a L’Eco de Sitges i a L’Eco de Ribes el 26 i 19 de juny de 2020 respectivament)

Quan teníem onze o dotze anys anàvem a l’Autòdrom amb bici i provàvem d’arribar a la part més alta dels peralts. De vegades el pedal tocava l’asfalt, la bici feia un bot i rodolàvem fins a les romegueres que separaven la pista dels camps de conreu. Ens esgarrinxàvem, menjàvem mores i rèiem estirats sobre el ciment fins que ens feien fora o es ponia el sol.

No érem els primers per a qui allò era un petit paradís. L’any 1913, el pintor Joaquim Sunyer ambientava al Clot dels Frares escenes idíl·liques en una natura exuberant. Poc després, el 1918, just quan una epidèmia de grip s’emportava 100 persones entre Ribes i Sitges, es començava a urbanitzar Terramar. El projecte responia al gust de la burgesia per una natura en diàleg amb la civilització, mediterrània, noucentista, com la pintura de Sunyer. Era la seva particular apropiació de la fascinació romàntica pel paisatge que començava a guanyar adeptes.

El paisatge és una construcció humana i només resideix dins del nostre cap. Avui, qui més qui menys s’extasia veient les vinyes i a ningú que no en sigui el propietari o el parcer no se li acut de mirar-se-les com una explotació lucrativa, que és el que són. Els gustos elitistes dels burgesos de fa un segle, no sé si banalitzats o prêt-à-porter, s’han fet un lloc a l’imaginari de quasi tothom. En els darrers lustres, milers de persones han seguit el camí d’aquells pioners i se senten contents de viure aquí, prop del mar, entre vinyes i boscos.

Però els que buscaven l’harmonia amb la natura a Terramar es veu que tenien fills fascinats pel motor, la velocitat i el progrés tecnològic. Aquest fet no va passar per alt als impulsors de la urbanització que van decidir construir un gran Autòdrom on van arribar a competir els dos grans símbols tecnològics del moment: el cotxe i l’avió. Qui més qui menys té cotxe, avui, i qui més qui menys ha anat en avió, ni que sigui a baix cost. Si la fascinació per la natura és un component que sembla irrenunciable de l’imaginari col·lectiu, encara que no se’n parli tant (o obertament s’amagui), les comoditats del progrés tecnològic també són irrenunciables.

Les sensacions que comportava aquest progrés era justament el que buscaven les elits dels anys 20 en aquell circuit, que va fracassar de manera estrepitosa. J.V. Foix, a L’Estrella d’en Perris, explica que sentia “les divines frescors de l’autòdrom quan floreixen els ametllers”. Ho escrivia quan hi corria en moto amb els seus amics. Amb to elegíac, l’any 1927, feia una adaptació del sonet XXXV de Petrarca (“Solo e penoso i più deserti campi”) per descriure’n la decadència: “Pistes desertes, avingudes mortes, / ombres sense ombra per cales i platges, / pujols de cendra en els més folls viratges, / trofeus d’amor per finestres i portes”. Poesia i un gran òval de ciment, tot el que en quedava d’aquell desastre.

Escric això un matí de Corpus sense catifes. Comencem a deixar enrere una epidèmia que, malgrat el millor sistema sanitari del món, entre Ribes i Sitges s’ha emportat quasi tanta gent com la de 1918 i ha pres la feina a milers de persones. Milers. Es diu de pressa. Els anys que s’acosten fan feredat. Enmig del fragor informatiu s’ha obert el debat sobre la urbanització de l’Autòdrom i han començat els posicionaments.

A mitjan segle V va tenir lloc l’últim combat de gladiadors al coliseu de Roma, però ja no interessava a ningú: en un imperi en decadència, assolat per invasions i pestes, la mirada de la gent i les necessitats eren unes altres. L’Autòdrom, que és el coliseu de la modernitat, es prepara per a una combat d’alta volada entre gladiadors ben armats: moviments socials, entitats, polítics, empresaris, tècnics, comunicadors, etcètera. Sonen les trompetes. Però el món ha canviat bruscament. Ja no és el seu. Ja no és el nostre.

S’ha dit i repetit que al Clot dels Frares ens hi juguem el paisatge del futur, però és innegable que també ens hi juguem oportunitats de treball, més necessàries que mai. I és obvi que dedicar tant de territori a un macroprojecte concebut en un món que s’ha enfonsat pot portar a un fracàs com el del circuit de 1923. Sorprèn la seguretat dels contendents. Fa pensar una mica en la seguretat amb què tothom parlava de qualsevol tema fins a mitjan març.

Quan van inaugurar l’Autòdrom va fer un aiguat descomunal que va foragitar infants reials, militars i patums vàries. Les barbacoes que hi havia al voltant de la pista van quedar abandonades i la canalla de Ribes es va emportar els pollastres que s’hi rostien. Llavors, de pollastre, només se’n menjava per Nadal i Festa Major i encara gràcies. Ha calgut molt de treball a la vinya, molta indústria, molt de pòrtland i molt de turisme perquè ara tots siguem uns amants incondicionals de la natura, que ho som, i ho serem mentre puguem comprar pollastres a l’ast, esclar. Són coses que potser cal tenir presents.

===============

Aquest article és deutor de diversos treballs entre els quals cal destacar l’apunt “L’Autòdrom de Terramar” de Vinyet Panyella que va associar un sonet de J.V. Foix a l’Autòdrom. També de l’article de Pere Miret “La sanitat, les malalties i els metges a Sant Pere de Ribes, des de finals del segle XIX a meitat del segle XX” que tracta, entre d’altres qüestions, del cost humà de la grip de 1918 i fa un vivíssim retrat dels costums sanitaris al municipi en connexió amb la cultura popular, d’una banda, i la ciència mèdica, de l’altra.

https://quaderndeterramar.wordpress.com/2011/11/19/lautodrom-de-terramar/

https://raco.cat/index.php/Gimbernat/article/view/335123

Sobre l’Autòdrom i el Clot dels Frares vegeu també dues llistes d’obres de procedència diversa que hem anat recollint amb en Josep Miret en una bibliografia sobre Ribes que ja conté més de 1.100 obres:

http://www.ribes.org/bibliografia/index.php/keywords/single/17

http://www.ribes.org/bibliografia/index.php/keywords/single/420

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s