(Publicat a L’Eco de Sitges i L’Eco de Ribes el 22 de juliol de 2022)
El quartet d’Alexandria de Lawrence Durrell s’ambienta en el període d’entreguerres, en una societat multicultural que viu un intens xup-xup moral. El moment és de desorientació i canvi de valors. Al segon volum s’hi descriu el Sitna Mariam. És una celebració copta, però hi participen intensament musulmans i cristians. De la processó, el primer que en sentim amb claredat és el so del ball de bastons seguit dels instruments tradicionals, just abans de l’arribada dels estendards i les icones.
L’episodi té un aire de família amb les nostres festes. Com aquí, als carrerons que hi ha al voltant de la comitiva la gent es lliura desenfrenadament a la disbauxa, la beguda i el sexe; però al Sitna Mariam també hi ha dervixos que giravolten i profetitzen. La celebració és l’escletxa que permet accedir a un dels misteris que fan de motor de la novel·la. “Quan la música s’aferra / al meu cos de l’hora estant / em transporta com qui xerra / amb veu fonda de xaman.” Ho escriu Oriol Sauleda a Llumeneres, un llibre de poemes esplèndid sobre la mística de la festa. L’autèntica festa sempre revela alguna cosa.
Hem entrat de ple a l’estació que concentra més aplecs i festes majors a la comarca, tot i que n’hi ha tot l’any. De la rica oferta festera que ens volta, en trio dos moments: la matinal de Sant Pau de Ribes, al cor de l’hivern, i la sortida d’ofici de Sitges, al bell mig de l’estiu. Aparentment, són molt diferents: fred extrem i calor extrema; solitud i multitud; senzilles evolucions del blanc i el vermell al ritme planyívol de la gralla i atapeïment simbòlic de músiques, danses i colors; balladors solitaris que un vell mur de tàpia separa del brull que brota gebrat i multituds corejant tonades entre edificis imponents. El germen i el fruit. El desgavell originari i la rotació d’Andròmeda.
Què tenen en comú, folklore a banda? Més enllà de cremades i bastonades, caigudes, congelacions o insolacions, són dos actes objectivament insalubres, però irreemplaçables, terribles i fascinants. En tots dos s’hi percep alguna cosa que Sauleda també retrata: “En un èxtasi m’he immers / i tinc l’ànima que em salta: / tot és pur tot és pervers. / D’aquest vincle en surt un altre / i he sentit, pensant en vers, / que no som més que nosaltres / fent-se a trossos, l’univers”. Ras i curt, són una profunda expressió d’irracionalitat humana que s’obre al misteri a través de la festa.
Ja fa anys a l’assaig Dislocacions, Ferran Sáez apuntava que si una societat no reserva un lloc a l’irracional, l’irracional acaba generant-li problemes. Sáez ens recorda sovint que els grecs distingien l’àgora, que és l’àmbit de l’argumentació racional, de l’oracle, que és el territori de les emocions irracionals. Ens hem de governar a l’àgora, però hem de reservar un lloc per a l’irracional i l’oracle, perquè hi són. El que no podem fer és barrejar-los indiscriminadament.
En la darrera dècada hem après què passa quan l’irracional i les emocions colonitzen la política i en fan una festa major. Molts ens hem sentit enlluernats per aquesta efervescència amb més eslògans i coreografies que arguments i gestió. El resultat ha estat una frustració enorme i la devastació institucional, el pitjor escenari possible per abordar el que ningú no esperava, l’inimaginable, allò que no entrava en els números: la crisi de la Covid i, ara, una guerra a Europa.
En canvi, hi ha moments en la vida de les comunitats en què l’irracional i l’oracle sí que hi tenen lloc i han de ser escoltats. Tots hem sentit i potser cantat coses com: “Protegiu-nos nit i dia/ protegiu les nostres llars”, “Siau nostre empar i guia” (Ribes) o “Socorreu-nos nit i dia”, “ajudeu-nos ara i sempre / i en la mort per l’hora bona” (Sitges). Al territori propi de l’irracional, és a dir, al cor de la festa, l’oracle ens revela que hem d’estar racionalment preparats per abordar el que no esperem, sigui guerra, sigui pesta, sigui fam. Perquè passen els segles, però som on érem i tot el que imaginàvem extingit, torna.
La tetralogia de Durrell avança de l’emocionalitat i la sensualitat a la trama geopolítica en un món que s’enfonsa. La nostra tardor també serà complicada. Com a l’Alexandria d’entreguerres, vivim un encaix d’èpoques. Caldrà molta intel·ligència per encarar-lo i haurem de tornar a l’àgora amb més racionalitat i arguments que no pas eslògans si no hi volem perdre bous i esquelles.
Ara, però, és el moment de l’oracle. Aboquem-nos sense neguit a les emocions i la irracionalitat de les dates que s’acosten. Immergim-nos en les festes que arriben com si fossin el bany lustral i reparador que ens ha de preparar per a un complicat avenir. Diu Sauleda, també: “Fent la festa faig neteja / i m’espolso els xucladors / — tot allò que em xipolleja — / mariner de les marors: / el recel, la por, l’enveja. / És normal que acabi amb plors / com un nen quan es bateja”. Que tingueu un bon estiu, estimats lectors.
lleures digitals 